La mala salut mental és molt elevada en persones amb inseguretat residencial. Aquesta situació s’agreuja en les que suporten múltiples privacions i és especialment acusada en dones. Així mateix, aquestes persones solen patir alhora diferents àmbits de privació material, com la pobresa energètica o la inseguretat alimentària. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi del grup d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) amb la participació del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
Aquest estudi, que ha estat publicat en Journal of Urban Health, ha comptat amb la col·laboració de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa. En concret, inclou a 256 dones i 104 homes que van acudir per primera vegada a aquestes entitats entre 2017 i desembre de 2019 i que van reportar precarietat en l’habitatge.
Aquest treball de recerca estudia com la relació de la tinença de l’habitatge i conviure amb inseguretat residencial i pobresa energètica i/o inseguretat alimentària afecta a la salut mental. En aquest sentit, s’analitzen tres indicadors: risc de mala salut mental, l’ansietat i/o depressió autodeclarada i l’ús de psicofàrmacs.
En tots ells les persones participants en l’estudi han reportat percentatges molt elevats. Concretament, la probabilitat de patir mala salut mental era del 89% en dones i del 85,3% en els homes. Aquests percentatges són molt superiors als observats en població general a Barcelona (19,5% i 14,5%, respectivament).
A més, els resultats apunten que entre les dones, la salut mental era pitjor en aquelles que vivien en un habitatge ocupat i amb inseguretat alimentària. Així doncs, a major nombre de situacions de privació material empitjorava aquesta condició. Entre els homes els resultats no van mostrar un patró tan clar. No obstant això, els que sofrien més coexistència d’inseguretats també tenien pitjor salut mental.
En conseqüència, segons l’estudi, la interacció entre diferents dimensions de privació material, que es donen de manera simultània en el si de les llars, planteja la necessitat d’abordar els fenòmens com la inseguretat residencial i la pobresa energètica de manera no aïllada. Sobre aquest tema, el Grup de recerca de l’ASPB considera que les persones responsables de les polítiques públiques haurien d’abordar aquesta problemàtica tenint en compte la complexitat de les persones que pateixen inseguretat en l’habitatge.
El CIBER (Consorci Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa) depèn de l’Institut de Salut Carles III (Ministeri de Ciència i Innovació) i està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). L’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) està formada per 48 grups de recerca d’excel·lència, de caràcter multidisciplinari i multicèntric. L’ASPB lidera tres grups de recerca de la xarxa CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública centrats en l’estudi de l’epidemiologia social i les desigualtats, l’avaluació d’intervencions i polítiques de salut pública i les malalties transmissibles.
Foto: Joaco Barcala