Les instal·lacions que funcionen amb aigua i que generen aerosols a l’ambient. Entre aquestes hi trobem:

1. Sistemes d’aigua sanitària (dutxes i aixetes)
2. Torres de refrigeració i condensadors evaporatius
3. Centrals humidificadores industrials
4. Humidificadors
5. Sistemes d’aigua contra incendis
6. Banyeres d’hidromassatge
7. Fonts ornamentals
8. Regs per aspersió
9. Nebulitzadors alimentaris
10. Sistemes de rentat de vehicles
11. Vehicles de neteja viària
12. Equips de teràpia respiratòria

Les condicions que afavoreixen la multiplicació de la legionel·la en les instal·lacions de risc són:

• Temperatures de l’aigua entre 30 i 50ºC
• Estancament d’aigua
• Concentració insuficient del desinfectant de l’aigua
• Acumulació de nutrients i matèria orgànica a l’aigua
• Presència d’oxidacions i incrustacions en canonades o altres superfícies en contacte amb l’aigua

És molt important que les instal·lacions de risc tinguin un disseny que dificulti el creixement de la legionel·la. El disseny d’aquestes instal·lacions, en general, ha de:

• Permetre una bona circulació de l’aigua en tot moment i eviti zones d’estancament i trams cecs de canonades.
• Disposar de materials que, en contacte amb l’aigua, dificultin el creixement microbià, evitin la generació d’incrustacions, corrosions i biofilm i sigui resistent als desinfectants i als tractaments tèrmics.
• Tenir vàlvules de retenció que evitin retorns d’aigua.
• Tenir desguassos i vàlvules per purgar i buidar per complet l’aigua de la instal·lació i la sedimentació que s’hi hagi pogut acumular al fons.
• Minimitzar la generació d’aerosols a l’ambient.
• Tenir un bon aïllament tèrmic per evitar temperatures de l’aigua favorables per a la proliferació de la legionel·la.
• Evitar l’entrada de materials estranys al circuit.

La ubicació i l’accés a les diferents parts de les instal·lacions ha de ser fàcil, còmode i segur per facilitar les tasques de manteniment, revisió, neteja i desinfecció i presa de mostres.

Els dissenys d’alguns d’aquests de circuits d’aigua també han de complir altra normativa com el Codi Tècnic de la Edificació (CTE) i el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE).

L’aigua utilitzada ha de garantir uns criteris específics de qualitat en funció de la tipologia d’instal·lació de risc. Els paràmetres a complir s’indiquen exhaustivament a la normativa de prevenció de la legionel·losi. No obstant això, d’una manera general l’aigua utilitzada ha de complir:

• Estar desinfectada i tenir una concentració mínima de desinfectant residual.
• Mantenir un nivell de pH que permeti el bon funcionament del desinfectant.
• Tenir concentracions baixes de ferro i terbolesa.
• Tenir una composició (duresa i alcalinitat) que eviti fenòmens d’incrustació i corrosió.
• Estar per sota els 20ºC (en els circuits que ho permetin).

Les tasques de manteniment de les instal·lacions que generen aerosols a l’ambient han d’estar dirigides a controlar el correcte funcionament i neteja de les parts i aparells del circuit d’aigua mitjançant revisions, neteges i desinfeccions periòdiques. Aquest conjunt d’operacions han d’estar establertes amb una freqüència adequada i han de permetre detectar anomalies i corregir-les.

Un manteniment apropiat és essencial per a prevenir la proliferació de la legionel·la.

La neteja i desinfecció periòdica és un procés de gran importància per a la prevenció de la proliferació i dispersió de la legionel·la a l’ambient. També és una actuació correctiva essencial quan les mostres d’aigua del laboratori detecten la presència de legionel·la.

La neteja i desinfecció, mitjançant la neteja física i l’ús de biocides autoritzats, ha d’eliminar la legionel·la del circuit d’aigua així com el biofilm, incrustacions i altres impureses que puguin haver quedat acumulades. El protocol i la periodicitat de les operacions de neteges i desinfeccions queden descrits a la normativa en funció del tipus d’instal·lació.

L’ús correcte dels biocides utilitzats i una neteja exhaustiva de totes les superfícies en contacte amb l’aigua són clau per a garantir-ne l’eficàcia.

Els resultats de paràmetres fisicoquímics i microbiològics de les mostres d’aigua de la instal·lació donen informació sobre si hi ha presència de legionel·la i si la qualitat de l’aigua afavoreix o no la proliferació del bacteri.

El mostreig d’aigua ha de ser representatiu de la instal·lació i s’ha de realitzar amb una periodicitat específica per cada tipus d’instal·lació de risc. Analitzar mostres d’aigua permet controlar si les actuacions de prevenció de la legionel·losi estan complint amb el seu objectiu.

Els laboratoris que determinen legionel·la en mostres d’aigua han d’estar acreditats per la norma UNE-EN ISO 11731:2017.

La titularitat de les instal·lacions pot contractar empreses per a que duguin a terme el control i la prevenció de la legionel·losi. Les empreses que realitzen serveis a tercers o corporatius amb biocides, han d’estar inscrites en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP) per poder dur a terme la seva activitat.

• Establiments i serveis plaguicides
  
• Registre oficial d’establiments i serveis plaguicides (ROESP)

• Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi
• Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

• Legionel·losi (Generalitat de catalunya)
  
• Guía técnica para la Prevención y Control de la Legionelosis en instalaciones (Ministerio de Sanidad)
• Prevenció de la legionel·losi en circuits d’aigua calenta sanitària ubicats en habitatges (Agencia de Salud Pública de Barcelona)
• Prevenció i control de la legionel·losi en torres de refrigeració i condensadors evaporatius per la COVID-19 (Agencia de Salud Pública de Barcelona)
  
• Recomanacions sanitàries en hotels i centres esportius per la COVID-19 (Agencia de Salud Pública de Barcelona)
  
• Prevenció de la legionel·losi en nebulitzadors alimentaris (Agencia de Salud Pública de Barcelona)