Es redueix un 40% l’exposició a NO2 a les escoles de la ciutat entre 2018 i 2025
-
Segons l’informe de qualitat de l’aire de Barcelona, l’any 2025 el 26% dels centres de primària complirien el nivell legal europeu d’NO2 pel 2030 i tots estan dins dels límits marcats pel nivell legal actual, tot i que encara no s’arriba al recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.
-
En conjunt, es manté la tendència de millora de la qualitat de l’aire. Les estacions de mesura més allunyades del trànsit comencen a registrar nivells anuals que complirien els valors legals europeus definits per 2030 i totes estan per sota del nivell legal actual.
-
Tot i la millora, aquests nivells continuen per sobre dels valors guia de protecció de la salut establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Continua la tendència de millora de la qualitat de l’aire a la ciutat amb la baixada progressiva dels principals contaminants (l’NO2 i les partícules PM10 i PM2,5) assolint, de nou, mínims històrics. Segons l’informe d’Avaluació de la qualitat de l’aire 2025 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) les estacions de mesura més allunyades del trànsit comencen a registrar nivells anuals que complirien els valors legals europeus definits per 2030 i totes estan per sota del nivell legal actual. La forta reducció de la concentració d’NO2 a l’aire a la ciutat dels últims anys, també ha tingut lloc a l’exterior de les escoles. Entre l’any 2018 i el 2025, l’exposició a l’NO2 a l’exterior de les escoles s’ha reduït un 40%.
És d’interès conèixer la contaminació de l’aire a les escoles, ja que els infants són una població sensible als efectes perjudicials de la contaminació i passen moltes hores a l’escola. Segons l’informe, l’any 2025 un 26% dels centres de primària complirien el nivell legal europeu d’NO2 pel 2030 i tots estan dins dels límits marcats pel nivell legal actual, tot i que encara no s’arriba al nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. El nivell d’exposició varia segons els districtes, pel diferent volum de trànsit que tenen.

Impacte en la salut
L’any 2025 els nivells de contaminació de l’aire serien responsables del 7% de les morts (el 13% el 2018/2019 i el 9% el 2020/2024), el 30% dels casos d’asma infantil (el 51% el 2018/2109 i el 36% el 2020/2024) i el 10% dels casos nous de càncer de pulmó cada any (el 17% el 2018-2019 i 12% el 2020/2024).
La millora de la qualitat de l’aire dels últims anys també ha reduït considerablement l’estimació del seu impacte negatiu sobre la salut l’any 2025. L’informe concreta que les morts atribuïbles a l’exposició crònica a la contaminació s’han reduït un 15% respecte al període 2020-2024, el que suposa unes 200 morts evitades. En el cas dels nous casos d’asma infantil aquesta baixada és d’un 25% (-200 casos nous) i en els nous casos de càncer de pulmó d’un 22% (-30 casos nous).
Aquest impacte sobre la salut es reduiria encara més si Barcelona complís amb els límits legals pel 2030. En concret, baixaria un 27% la mortalitat, un 17% els nous casos d’asma infantil i un 29% els nous casos de càncer de pulmó.

Tal com apunten els successius informes elaborats per l’ASPB, la contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per la salut pública, especialment a les grans ciutats europees, i la font principal n’és el trànsit motoritzat, sobretot en el cas de l’NO2. En el cas de les partícules, l’origen és molt divers, ja que pot ser antròpic, com el trànsit o les obres, natural, com els aspectes meteorològics, la pols sahariana, la sal marina o l’erosió del sòl, o per reaccions secundàries a l’atmosfera.
La qualitat de l’aire ha seguit millorant a la ciutat de Barcelona, però encara comporta una càrrega de malaltia considerable. Caldrà seguir reduint la concentració d’NO2 i de partícules durant els propers anys per tal de poder complir la normativa de qualitat de l’aire l’any 2030 i reduir les afectacions sobre la salut.
Basant-se en les principals conclusions, l’informe concreta algunes recomanacions per continuar millorant la qualitat de l’aire i avançar en la protecció de la salut de la ciutadania. Entre elles destaca la necessitat de reduir la mobilitat motoritzada i potenciar el transport públic, els desplaçaments actius, la proximitat i el teletreball, així com continuar millorant el disseny urbà amb mesures que limitin l’ús del vehicle privat, especialment a les zones més contaminades. En aquest sentit, l’informe assenyala que la reducció global del trànsit és la mesura amb un major impacte positiu sobre la salut, tant per la millora de la qualitat de l’aire com pels beneficis associats, com la disminució del soroll, de les lesions de trànsit i l’increment d’espais urbans més saludables. També es recomana actuar sobre altres fonts emissores de partícules, amb mesures d’abast regional, i reforçar accions que, alhora, contribueixin a mitigar el canvi climàtic. Finalment, es destaca la importància de sensibilitzar la ciutadania sobre els beneficis d’un aire més net i donar suport a les polítiques de millora de la qualitat de l’aire.