• L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat els efectes dels models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya en la salut i el benestar de les persones residents.

• En el marc del projecte s’han fet diferents estudis qualitatius i quantitatius en què han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones.

• Els beneficis per a la salut que s’hi evidencien tenen a veure amb diversos aspectes relacionats amb el model com la seguretat residencial i econòmica, la millora de les condicions físiques de les llars, la vida en comunitat i el suport mutu o l’augment de vincles amb l’entorn proper.

En el marc del projecte de recerca “Habitatge cooperatiu i salut” l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha fet diversos estudis per avaluar si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar de les persones residents. Els principals resultats mostren que aquest model de propietat col·lectiva d’habitatge té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària. Es constata així, l’evidència que les condicions de l’habitatge són un factor determinant de la salut.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model que s’està estenent a Catalunya, on les veïnes s’organitzen per assegurar el dret a l’habitatge i promoure la vida en comunitat. En aquest model, la propietat dels habitatges és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per les mateixes veïnes, les quals poden viure a l’habitatge pagant una quota d’ús, però no el poden vendre. Això permet accedir a l’habitatge a un preu inferior al del mercat, tenir el control col·lectiu sobre les seves llars i evitar-ne l’especulació.

Habitatge cooperatiu i salut

La metodologia emprada en aquest projecte de l’ASPB combina estudis amb mètodes qualitatius i quantitatius en què que han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones. La recollida de dades es va dur a terme amb entrevistes personals i grupals, i es va obtenir informació amb enquestes, abans i després d’entrar a viure en els habitatges cooperatius en cessió d’ús. També es van recollir dades de l’eficiència energètica i de la qualitat ambiental dels habitatges.

Els resultats obtinguts evidencien una millora de la salut física percebuda, el benestar i les conductes i hàbits saludables que pot estar relacionada amb la seguretat residencial i econòmica que ofereix el model amb quotes estables i més baixes. A més, la millora del suport social i el fet de compartir recursos amb la comunitat influeix en la millora del benestar. Igualment, aquests beneficis tenen a veure amb la millora de les condicions físiques de l’habitatge com l’eficiència energètica i el confort tèrmic.

Pel que fa a la salut mental i emocional, s’observa una millora fruit de la reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud que genera la inseguretat econòmica i residencial i la manca de suport social. La vida en comunitat, la identificació amb els valors del projecte, la participació en la gestió, el suport mutu, disposar d’espais comuns i de cures, així com establir vincles amb l’entorn proper, promouen sentiments d’acompanyament, seguretat, confiança, il·lusió, felicitat i pertinença que contribueixen a aquesta millora del benestar emocional i també de la salut social i comunitària.

El projecte de recerca ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, Ministeri d’Economia i Competitivitat (Espanya), i cofinançat amb fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de la Unió Europea, mitjançant una beca atorgada en la convocatòria 2018 de l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016, del Programa Nacional de Recerca orientat als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Nacional de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2013-2016.

Barcelona, motor de l’habitatge cooperatiu

Barcelona té en marxa el Pla Viure, el qual promou habitatge protegit tant des de la producció pròpia a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), com a través de la promoció delegada a tercers. La prioritat del govern municipal és garantir el dret i l’accés a un habitatge digne i assequible a la ciutadania i amb aquest objectiu està mobilitzant tots els agents possibles per incrementar i accelerar la construcció del parc públic d’habitatge protegit a la ciutat.

En aquest sentit, el Pla Viure de l’Ajuntament de Barcelona impulsa aquest model a través de la taula d’habitatge cooperatiu, un grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona per tal de promocionar o impulsar nous règims de tinença.

Una de les formes de creixement a Barcelona de l’habitatge cooperatiu és a través de la cessió de sòl públic a favor de les cooperatives. L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot, al carrer Princesa i La Borda sumant 33 habitatges en total. Després s’hi van sumar les promocions de La Xarxaire, La Balma, La Chalmeta i Cireres amb 92 habitatges ja lliurats. Actualment, a Barcelona hi ha sis promocions més en obres que sumen un total de 156 habitatges i cinc més en diferents processos d’execució. Totes aquestes promocions permetran incrementar el parc públic en gairebé 400 habitatges i han convertit Barcelona en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes d’habitatge cooperatiu.

Informe breu sobre la relació entre habitatge cooperatiu i salut

Material audiovisual