El contacte amb els coloms urbans (Columba livia) pot comportar un risc per a la salut, atès que aquestes poden ser portadores de 60 patògens diferents per als humans, entre els quals destaquen Campylobacter, Salmonella i Chlamydophila. El nostre objectiu és analitzar l’estat sanitari (mitjançant la prevalença d’aquestes malalties) en la població de coloms de la ciutat de Barcelona, així com la seva distribució i evolució històrica (1991–2016). Per a això es plantegen dos dissenys diferents: Inicialment es planteja un estudi transversal, que consta d’una població de 340 coloms de la ciutat de Barcelona, seleccionades per mostreig estratificat de forma representativa per als 10 districtes de Barcelona, obtenint de cada exemplar mostres biològiques i paràmetres morfològics i biomètrics. En segon lloc, es planteja un estudi ecològic, en el qual s’han comparat les prevalences de les malalties d’estudi en el temps i per districte. La prevalença obtinguda de Campylobacter jejuni. va ser de 14,7% (CI: 11,3–18,9%) i de C. psittaci va ser de 11,9% (CI: 7,5–15,4%). Totes les mostres van resultar negatives a Salmonella spp. No s’ha observat relació entre la presència dels patògens i els paràmetres estudiats. Tampoc es presenten amb un patró geogràfic definit. Respecte a estudis anteriors, s’observa una reducció en la prevalença de Campylobacter spp. (p<0,001) y de Salmonella spp. (p=0,001). Aquests resultats suggereixen que les mesures de control aplicades a la ciutat de Barcelona han estat efectives, reduint la prevalença de les malalties. No obstant, atès que aquestes malalties no presenten un patró de distribució o simptomatologia marcats, els coloms continuen suposant un risc potencial en la salut i s'han de continuar aplicant programes de vigilància i control sanitari.