L’esperança de vida i la mortalitat a la ciutat tornen a nivells similars als de prepandèmia

• Segons l’informe “La Salut a Barcelona 2024” la mortalitat prematura per càncer ha disminuït en ambdós sexes. El càncer de mama continua sent-hi la primera causa en dones.

• D’altra banda, mostra que la protecció vacunal a la ciutat és elevada, el 86% dels infants de 0 a 14 anys estan vacunats correctament, tanmateix les cobertures disminueixen amb l’edat.

• El document constata la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de l’impacte de la contaminació en la salut.

• També assenyala que la situació de sequera ha fet intensificar la vigilància de l’aigua de consum i destaca positivament que s’ha mantingut la seva qualitat.

L’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) “La Salut a Barcelona” és una eina essencial per al monitoratge i la priorització de polítiques destinades a millorar la salut col·lectiva amb equitat a la ciutat. El document ofereix una anàlisi de l’estat de salut de la ciutadania i dels seus determinants, amb una atenció especial a les desigualtats socials en salut. Enguany destaca millores en el context físic i l’àmbit socioeconòmic alhora que assenyala que la majoria d’indicadors de salut de la població i els seus determinants es mantenen estables amb diferències territorials. Es confirma la tendència de recuperació de l’esperança de vida i de la mortalitat observada en els darrers anys.

Segons el Registre de Mortalitat de Barcelona, l’any 2023 l’esperança de vida en néixer era de 87,5 anys per a les dones i de 82 anys per als homes. Aquestes xifres són molt semblants a les del 2019, i indiquen que la ciutat ha recuperat l’esperança de vida després de l’impacte de la pandèmia. La mortalitat global a Barcelona es va mantenir estable l’any 2023 i es van recuperar també els nivells d’abans de la pandèmia, confirmant-se la tendència a la baixa dels darrers anys. Les malalties cardiovasculars i els tumors van continuar sent les principals causes de mort.

Pel que fa a la mortalitat prematura, les morts per càncer han disminuït en ambdós sexes de forma considerable, gràcies a les millores en els programes de prevenció, la detecció precoç i els tractaments. L’any 2023 el càncer de mama es manté a com primera causa de mort prematura en dones, mentre que en els homes els suïcidis passen a la primera posició.

A Barcelona, el Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama es va iniciar fa més de 25 anys i convida a dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. L’any 2023, la taxa de participació va ser del 50,4%, superant el 60% en els barris més desfavorits. La taxa de detecció és del 4,8 dones diagnosticades per cada 1.000 participants. La cobertura mínima coneguda a la ciutat, és a dir, les dones que es fan mamografies per a la detecció precoç del càncer de mama a través del Programa o per altres vies (principalment en el sector privat) va ser del 66,8%.

Bones cobertures de vacunació infantil

En l’àmbit de la promoció de la salut i la prevenció de les malalties, l’informe elaborat per l’ASPB destaca també el bon compliment de l’actual Calendari de Vacunacions i Immunitzacions de Catalunya per a la població infantil, que inclou diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, Haemophilus influenzae B, hepatitis A i b, xarampió, rubèola, parotiditis, meningitis, pneumococ, varicel·la i virus de papil·loma humà. El document recull les dades del Sistema de Vigilància de Vacunes de Barcelona (VigiVacBcn) de l’ASPB i concreta que el 86% dels menors de 0 a 14 anys estan vacunats correctament. Amb tot, apunta que hi ha diferències territorials i que les cobertures disminueixen amb l’edat, fet pel qual, cal continuar promovent la vacunació com una de les mesures de salut pública més efectives per reduir malalties transmissibles tant en la població infantil com en l’adulta, cosa que darrerament s’ha posat en qüestió en altres països que ara viuen grans brots epidèmics per malalties vacunables.

En relació amb la salut, continua destacant la salut mental com un dels principals reptes. Segons l’informe, l’ansietat i la depressió són els problemes més freqüents diagnosticats a l’Atenció Primària. L’any 2024 es van registrar gairebé 29.500 nous casos d’ansietat, van ser més freqüents en dones, persones joves i en barris de menor renda. Els nous casos de depressió també van ser més freqüents en dones, però augmenten amb l’edat. Se’n van registrar prop de 9.300 l’any 2024.

Impuls de la salut comunitària per reduïr les desigualtas socials en salut

L’anàlisi de l’ASPB constata que persisteixen les diferències entre els diferents territoris, relacionades amb els determinants de la salut, factors econòmics, socials, de gènere, etc.

En aquest sentit, una de les polítiques públiques que contribueixen a reduir les desigualtats socials en salut a la ciutat és l’estratègia de salut comunitària impulsada per l’ASPB “Barcelona Salut als Barris” (BSaB). En el marc de BSaB es duen a terme intervencions per a millorar el benestar i la salut col·lectiva en barris prioritzats en funció del nivell socioeconòmic i de salut. Aquest programes es defineixen a partir d’un diagnòstic de necessitats fet conjuntament amb el veïnat i altres agents comunitaris. L’any 2024 es van fer 230 intervencions en 26 barris de la ciutat, i hi van participar més de 14.600 persones de diferents edats. Entre les intervencions hi va haver programes de promoció de la salut física i emocional, d’habilitats familiars, de promoció de lleure saludable i de capacitació laboral en joves, així com intervencions per reduir l’aïllament i la solitud en persones grans.

En els propers anys, el programa s’ampliarà a 11 barris més de la ciutat en el marc de l’actual Mesura de govern sobre salut comunitària i atenció primària de salut a la ciutat de Barcelona (2024-2030).

Baixa l’impacte en la salut de la contaminació i es manté la qualitat de l’aigua malgrat la sequera

Pel que fa a l’entorn físic, l’informe de l’ASPB destaca que la millora de la qualitat de l’aire a la ciutat ha fet reduir també els casos de mortalitat i malaltia atribuïbles a la contaminació. En concret, segons l’informe, els nous casos d’asma infantil atribuïbles a aquesta causa s’han reduït un 28%, passant de 1.100 en la contaminació prepandèmia (2018-19) a 800 en l’actual (2020-2024). Tanmateix assenyala, que si Barcelona arriba a assolir els límits de contaminació de l’aire que es plantegen pel 2030, encara es reduirien un 40% més.

L’any 2024 els nivells d’NO2 a la ciutat es van continuar reduint i les partícules es van mantenir estables. En totes les estacions de vigilància es van complir els límits legals europeus de qualitat de l’aire, però cal tenir en compte que en general no s’arriba al que seran els futurs límits legals el 2030, i que cap dels dos contaminants va arribar als nivells de protecció de la salut recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.

L’avaluació de la contaminació de l’aire de Barcelona 2024 de l’ASPB conclou també que les morts atribuïbles a l’exposició crònica a la contaminació s’han reduït un 32%, i es reduirien un 38% més si s’arribés als nivells que es plantegen pel 2030. En el cas dels nous casos de càncer de pulmó, la baixada és de d’un 29% (de 170 a 120) i de 42% més.

En l’àmbit de l’entorn físic, La Salut a Barcelona posa de manifest que durant l’any 2024 la sequera ha estat també un repte ambiental destacat a la ciutat. La manca de pluges i de reserves d’aigua pot afectar de maneres diverses a la salut de les persones. Per exemple, pot fer créixer l’exposició de la població a contaminants químics i microbiològics presents en l’aigua de consum o recreativa.

En aquest escenari, l’ASPB ha mantingut una vigilància intensiva de la qualitat de l’aigua de consum per assegurar el compliment de la normativa. L’informe destaca positivament que tot i la reducció de recursos hídrics s’ha mantingut una bona qualitat de l’aigua de beure en la xarxa de subministrament de la ciutat. Un dels paràmetres que es poden veure alterats per la situació de sequera són els trihalometans, que gràcies a les grans inversions fetes anys enrere a Barcelona es mantenen estables i per sota dels límits normatius de protecció de la salut.

• Informe