El nou Pla de Drogues i Addiccions de Barcelona promou un gran acord de ciutat per desnormalitzar el consum d’alcohol i reduir-ne l’accessibilitat
-
És l’11è Pla que impulsa la ciutat des de 1987 i s’estructura en cinc grans eixos que es concreten en gairebé 150 objectius a desenvolupar en el període 2025-2028.
-
La nova estratègia, destaca per la introducció de grans objectius de governança, que són una novetat d’aquest Pla, i que es caracteritzen per requerir un ampli consens polític i directiu i màxima responsabilitat compartida de múltiples agents institucionals i socials.
-
També Incorpora com a novetat la perspectiva de gènere i la interseccionalitat com a eix transversal, reconeixent que les desigualtats de gènere, econòmiques o d’origen impacten en els consums problemàtics i en l’accés als serveis.
-
A més, reforça l’acompanyament a les famílies i consolida el Servei d’Orientació sobre Drogues, un recurs gratuït d’assessorament i atenció per a adolescents i joves, i famílies.
Barcelona ha definit la proposta del nou Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028 que té com a objectiu principal fer una ciutat més saludable i amb menys desigualtats mitjançant l’impuls de polítiques de drogues i addiccions. Entre les prioritats de la nova estratègia destaca la proposta d’un acord de ciutat per desnormalitzar el consum d’alcohol a través de la prevenció ambiental, la reducció de l’accessibilitat i disponibilitat mitjançant el control de la venda i la publicitat i la creació d’alternatives d’oci saludable.
L’alcohol causa la meitat dels inicis de tractament per consum de substàncies a la ciutat, tant en dones com en homes. A més, segons la darrera Enquesta de Salut de Barcelona (ESB 2021), un 54,9% de les dones i un 75,7% dels homes va consumir-ne en el darrer mes. D’altra banda, va augmentar el consum de risc (17 o més unitats setmanals en dones i 28 o més en homes) i compulsiu (5 o més consumicions seguides més d’un cop al mes) respecte de l’anterior enquesta. Així doncs, l’any 2021 el 7,9% de les dones i el 14,1% dels homes feien un consum de risc, mentre que en 2016 els percentatges eren 4,2% i 9% respectivament. El consum compulsiu va passar d’un 3,3% en dones i un 8,3% en homes a un 6,9% i un 13,2%, respectivament.
El nou pla de drogues aposta per la promoció de la salut, la prevenció, el tractament i la reducció de danys amb una mirada transversal de gènere, interseccionalitat i d’equitat. També destaca la seva proposta d’abordatge de ciutat, incloent-hi com a novetat els anomenats objectius de governança, que requereixen el consens, la coordinació, la implicació i la responsabilitat compartida de diverses administracions i múltiples agents institucionals i socials.
Cinc gran eixos
El Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028 (PADAB 2025-28), és l’11è que impulsa la ciutat des de 1987 i s’estructura en cinc grans eixos que es concreten en gairebé 150 objectius. Les grans línies estratègiques del Pla posen èmfasi a impulsar mesures ambientals perquè les oportunitats per consumir alcohol o altres drogues o els incentius per a fer-ho es redueixin; promoure la prevenció del consum de drogues i les addiccions en diferents àmbits comunitaris; mantenir i potenciar la qualitat de la xarxa assistencial, sanitària i social, i el model integral i equitatiu d’atenció a les addiccions; reduir l’estigma i afavorir la inserció social en una comunitat inclusiva; i enfortir la vigilància i el monitoratge del consum de drogues per avançar-se i adaptar-se a necessitats futures.
La nova estratègia sobre drogues i addiccions ha estat elaborada a través d’un procés participatiu que s’ha materialitzat en diferents espais de cocreació com jornades, sessions de treball o grups de discussió en què han participat gairebé 300 persones, entre professionals de diferents àmbits, responsables polítics i ciutadania. Aquest procés ha estat liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i hi han participat diferents àrees i organismes de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de Salut de la Generalitat de Catalunya, entre altres. També ha estat implicat el Grup de Drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social, que representa les principals entitats del tercer sector que treballen en l’àmbit de drogues.
Adaptar-se als nous reptes i consums
En els seus quasi 40 anys de recorregut, l’estratègia de drogues i addiccions de Barcelona s’ha anat adaptant per donar resposta als nous reptes de la realitat complexa i canviant. En són un exemple, les addiccions comportamentals, com les relacionades amb el joc d’apostes o les noves tecnologies, l’aparició de substàncies com els cannabinoides sintètics i semisintètics o el canvi de patrons de consum com l’ús creixent d’estimulants, el consum inhalat en detriment de l’injectat o nous fenòmens emergents com el Chemsex (consum sexualitzat de substàncies psicoactives).
Per això, el nou pla vol donar resposta a les noves realitats emergents i concreta accions com el reforç de la vigilància i la consolidació dels sistemes de monitoratge i alerta precoç, el desenvolupament d’accions preventives, l’adaptació dels espais de consum supervisat i de post consum segons les necessitats de les persones consumidores, així com l’impuls de programes de reducció de danys específics i formació de professionals per atendre als nous reptes.
La implicació i acompanyament a les famílies, un aspecte clau
Les addiccions no només tenen un impacte negatiu en les persones que les pateixen sinó també en les seves famílies. A més, aquestes tenen un paper fonamental en la prevenció com a primer espai de socialització i com a agents educatius clau. És per això que el nou PADAB 2025-28 reconeix aquest paper i en promou l’acompanyament, l’orientació i el suport específic. Una necessitat que s’ha confirmat en els diferents espais de cocreació tant amb professionals com amb la ciutadania.
Així doncs, el nou Pla preveu accions com crear i difondre un mapa de recursos preventius i assistencials de consum de drogues i addiccions, treballar amb les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i altres agents de la comunitat escolar per impulsar accions preventives, ampliar els recursos d’acompanyament terapèutic a les famílies o donar suport a les entitats i als grups de suport mutu adreçats a persones amb consum problemàtic d’alcohol i altres drogues, així com a les seves famílies, entre altres.
També es consolida i reforça el Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD), un recurs gratuït referent en l’atenció a adolescents i joves de menys de 21 anys i a les seves famílies que ofereix orientació sobre el consum de substàncies i l’ús problemàtic de les tecnologies. El SOD també dona resposta a famílies d’adolescents i joves que s’hi adrecen pel seu compte. En aquests casos, el SOD proporciona eines per treballar la prevenció des de l’entorn familiar, ajuda a gestionar les angoixes i preocupacions i ofereix orientació per identificar senyals d’alerta i saber com actuar davant de situacions de risc.
Visibilitzar a les dones i col·lectius vulnerables en totes les polítiques de drogues i addiccions
El nou Pla de drogues i addiccions situa la perspectiva de gènere com un eix transversal i prioritari, i la visibilitza com una de les grans fonts de desigualtat que té un impacte en la salut i el benestar de les persones amb un consum problemàtic de drogues o una addicció. A més, afegeix el concepte d’interseccionalitat que permet entendre i explicar com el gènere, el lloc de procedència, l’edat, l’orientació sexual o la classe social, entre altres, interactuen multiplicant les càrregues de desigualtat que generen impacte en la salut. Així doncs, proposa com a novetat inserir aquesta mirada en tot el Pla per donar una resposta equitativa i efectiva a les diferents realitats incloent-hi la dels col·lectius més vulnerabilitzats.
En aquest sentit, planteja la necessitat de tenir en compte aspectes com els rols de gènere atribuïts per la norma social, els usos dels espais els riscos associats al consum i l’estigma segons gènere, en el disseny i implementació de les polítiques de prevenció, programes i intervencions, així com millorar l’accés a la xarxa assistencial i social de persones en situació de vulnerabilitat, entre elles les dones cisgènere, les persones de gènere dissident i les del col·lectiu LGTBI.