La vigilància i control de mosquits a Barcelona. Informe 2025
Mosquits i salut pública
Els mosquits són una important font de molèsties per a la població, a causa del comportament picador de les femelles que acaba afectant la normal convivència ciutadana. No obstant això, el veritable risc per a la salut pública està relacionat amb el paper que tenen com a vectors de malalties. Algunes espècies de mosquits poden transmetre virus com el dengue, el Zika, el virus del Nil Occidental o el chikungunya (també anomenats arbovirus), sobretot en països on aquestes malalties són endèmiques, però també en menor mesura en altres on aquestes malalties poden ser importades, com passa al nostre territori.
Aspectes com la globalització i el canvi climàtic han afavorit el desplaçament, l’establiment i la proliferació d’espècies transmissores de malalties a diferents territoris. En el cas de Barcelona, el mosquit tigre (Aedes albopictus) n’és un exemple. A més, tot i que la densitat de mosquits a zones urbanes tendeix a ser menor que a zones naturals, aquesta espècie ha trobat espais adequats per a la reproducció i la proliferació que han facilitat el seu establiment.
Prevenció de mosquits a Barcelona
El Servei de vigilància i control de plagues urbanes (SVIPLA) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) executa el Programa de vigilància i control de mosquits, a la via pública i la xarxa pública de clavegueram de la ciutat. El Programa inclou com a element principal una estratègia de prevenció per reduir l’impacte d’aquests vectors sobre la població, centrada a reduir les seves poblacions, eliminant possibles punts de cria i evitant la seva proliferació a les zones urbanes. Una part important de la prevenció és la sensibilització i conscienciació ciutadana, proporcionant informació a la ciutadania mitjançant díptics informatius, programes específics d’assessorament (A casa Teva) o tallers educatius en centres de secundària. A més, compta amb un sistema de vigilància i control de les arbovirosis transmeses per mosquits en coordinació amb el Servei d’Epidemiologia de l’ASPB.
Aquestes tasques de vigilància i control s’intensifiquen durant els mesos de més activitat d’aquests vectors (d’abril a novembre). Durant tot l’any, també es fa un seguiment continuat per vigilar la possible arribada de mosquits invasors i estudiar el possible efecte del canvi climàtic sobre la seva estacionalitat.
En aquest informe es fa un resum de les tasques que es duen a terme en el marc del Programa i els resultats obtinguts durant l’any 2025.
Conclusions
El 2025 ha estat caracteritzat per unes condicions climatològiques marcades per temperatures elevades i un règim de precipitacions irregular, en línia amb la tendència dels darrers anys, que han condicionat el patró d’activitat dels mosquits amb inici progressiu a la primavera i pics durant l’estiu i la tardor.
Es van rebre i atendre 164 incidències relacionades amb mosquits.L’activitat detectada va ser d’un 11%. La major part de l’activitat es concentra a espais privats. En aquest sentit, la implicació de la ciutadania és clau per a la prevenció.
Es va fer una vigilància continuada (abril – novembre) en 72 zones de risc de la ciutat. El 84% de l’activitat detectada als punts de vigilància i control ha estat a l’interior de les zones seleccionades.
Es van efectuar més de 37.242 revisions a punts de vigilància i control per a la proliferació de mosquits a la via pública (embornals, fonts, etc.). Es va detectar activitat en 169 d’aquests elements i es van efectuar 20.549 actuacions larvicides. Poble Sec, Sarrià- Sant Gervasi i la Marina del Port van ser els barris on es va concentrar més activitat.
Els mesos amb una activitat més elevada van ser maig i agost.
Es van comunicar al SVIPLA 123 casos d’arbovirosis per efectuar inspeccions entomològiques, i es van efectuar 243 intervencions de vigilància i control a la via pública i al domicili dels casos així com a les zones on va haver-hi mobilitat, amb l’objectiu de reduir el risc de transmissió autòctona.
Tenint en compte les desigualtats en salut, un 57% de la vigilància i prevenció es duu a terme en les àrees de rendes baixes per protegir els col·lectius més vulnerables.
L’any 2025 es va dur a terme tallers educatius a 7 centres d’educació secundària de la ciutat en què hi van participar uns 400 nois i noies, i es va desplegar el programa de prevenció del mosquit tigre en propietat privada “A casa teva” amb més de 700 visites a domicilis de tota la ciutat.
Com treballem?
Les diferents línies de treball que es despleguen en el Programa de vigilància i control de mosquits de Barcelona són: la vigilància continuada dels possibles focus de proliferació de mosquits, l’atenció de les incidències comunicades per les persones que viuen a la ciutat, la incorporació de la ciència ciutadana per a la millora de la gestió en col·laboració amb la plataforma MoquitoAlert, la vigilància i control dels casos d’arbovirosis transmeses per mosquits per reduir el risc de transmissió i, la divulgació i sensibilització ciutadana.
Inspeccions entomològiques i seguiment continuat
El component comú d’actuació en totes les línies de treball és la inspecció entomològica, que permet determinar el possible focus de proliferació, i així aplicar les mesures preventives, correctores o de control necessàries, fent un seguiment continuat fins a la resolució de la problemàtica. La metodologia que s’utilitza està fonamentada en el control integrat. Aquest concepte es basa en l’ús de mètodes respectuosos amb les persones i el medi ambient.
El coneixement del territori és una peça clau en tot el procés, especialment pel que fa als possibles focus de proliferació de mosquits que es poden trobar a la via pública. Per això, el programa incorpora la utilització d’un sistema d’informació geogràfica (QGIS) que permet fer un tractament espacial de les dades, ajudant a planificació i a la presa de decisió. D’altra banda, l’impuls en la recerca és una eina per implementar millores tecnològiques, així com per desenvolupar projectes vinculats a la vigilància i control dels vectors, i implementar mesures d’adaptació contra els efectes del canvi climàtic.
Col·laboració i coordinació amb altres agents municipals al territori
Les femelles dels mosquits aprofiten petits basals d’aigua estancada per pondre els ous i reproduir-se. Així, a la ciutat de Barcelona els punts de risc per a la seva proliferació a la via pública es corresponen bàsicament amb embornals sifònics i sorrencs que poden acumular aigua d’una manera estable, així com les fonts ornamentals o naturalitzades que en determinades ocasions poden esdevenir focus de cria de mosquits. El volum d’aquests elements és important (aproximadament 14.000 a la ciutat) i requereix una atenció continuada.
Per aquest motiu es treballa en estreta col·laboració i coordinació amb el gestor d’aquestes infraestructures, Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA), per minimitzar els possibles problemes derivats de la proliferació de mosquits. Aquesta col·laboració amb BCASA, així com amb altres agents implicats (Parcs i Jardins, Servei de neteja de Barcelona, Districte…), incrementa de manera important el coneixement dels mosquits i dels seus focus de cria, i la possibilitat d’establir millores per a la seva gestió, minimitzant així els impactes sobre la salut que poden ocasionar a la ciutat.
Activitat de mosquits
El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) identifica cada any els focus d’activitat de mosquits a la via pública segons la recollida sistemàtica de dades provinents de les diferents fonts d’informació del programa (inspeccions entomològiques i seguiments d’incidències, inspeccions entomològiques i seguiments de comunicacions de MosquitoAlert, inspeccions entomològiques dels casos d’arbovirosis, inspeccions i seguiments de les zones de risc, i revisió de trampes de captura ubicades a la ciutat entre d’altres), la qual cosa permet elaborar un mapa d’activitat dels mosquits a la ciutat.
Activitat detectada en els punts de vigilància i control a Barcelona
L’any 2025 s’han registrat 780 intervencions de vigilància i control de mosquits a la ciutat. Els barris on s’han dut a terme més intervencions han estat el Poble-sec, Sant- Gervasi – La Bonanova i La Marina del Port.
Fruit d’aquestes intervencions, s’han realitzat 37.242 revisions a punts de vigilància i control (embornals sorrencs i sifònics, així com fonts ornamentals i naturalitzades). S’ha detectat activitat en 169 d’aquests punts i s’han efectuat 20.549 actuacions larvicides per controlar la seva proliferació.
Pel que fa a la distribució temporal, els mesos de maig i agost han estat els que han concentrat una major activitat.
En el conjunt de la ciutat, durant el 2025, un 38% dels barris han presentat activitat en algun moment de l’any.
Punts de vigilància i control amb activitat de mosquits per barris. Barcelona 2025
Cal tenir en compte que la majoria de focus de cria de mosquits a la ciutat es troben principalment a les propietats privades (jardins, terrasses, patis, etc.). En aquest sentit, la implicació de la ciutadania també és clau. Una femella pot pondre fins a 200 ous en petits recipients en una setmana, per tant, és necessari vigilar-los, retirar-los, buidar-los o posar-los cap per vall. Fer revisió cada 5 o 7 dies de les zones exteriors per no acumular aigua és la mesura més senzilla i eficaç que es pot aplicar a casa per evitar que el mosquit tigre es reprodueixi.
Evolució i influència del clima en l'activitat de mosquits
L’any 2025 s’ha caracteritzat per temperatures elevades, similars a les registrades en els darrers anys, mantenint la tendència, sent els mesos estivals de juny i setembre els més càlids. Pel que fa al règim de precipitacions, ha estat irregular al llarg de l’any, amb episodis destacats en determinats mesos (especialment a la primavera i la tardor).
Un aspecte clau en la dinàmica dels mosquits és la seva dependència de la temperatura i la precipitació, factors que condicionen el seu cicle biològic i la seva activitat. Aquest efecte es veu reforçat pel context actual de canvi climàtic.
Aquestes condicions han condicionat el patró d’activitat dels mosquits a la ciutat, amb un inici progressiu de l’activitat a la primavera, i pics destacables durant els mesos d’estiu i tardor, amb alguns increments puntuals associats a episodis de pluja i temperatures favorables.
Aquest escenari climatològic té una repercussió territorial en la distribució dels vectors. Així, mentre que el 2024 es registrava activitat en un 64% dels barris, aquesta proporció s’ha reduït el 2025 situant-se en un 38%.
Evolució acumulada de l’activitat en elements de risc. Barcelona 2025
Vigilància
Uns dels eixos principals del Programa és la prevenció i es fonamenta en la vigilància que es realitza durant el període d’activitat dels mosquits (abril-novembre). Se centralitza principalment en àrees que per les seves característiques poden esdevenir focus de mosquits o poden representar una problemàtica relacionada amb ells, la selecció de les mateixes segueix tres criteris definits:
Biològic: espais on s’ha detectat activitat de manera reiterada l’any anterior.
Epidemiològic: equipaments que reben persones malaltes de dengue, chikungunya o Zika (hospitals, clíniques, centres d’atenció al viatger, etc.).
Desigualtat: àrees on viuen persones vulnerables.
Així el 2025 es van seleccionar i fer un seguiment continuat durant la temporada a 72 zones de risc, distribuïdes en els 10 districtes de la ciutat, ajustant-ne la dimensió respecte als anys anteriors per tal d’optimitzar els recursos i la cobertura territorial del programa.
Mapa de zones de risc de la ciutat de Barcelona 2025
L’activitat detectada durant la vigilància, junt amb la que té el seu origen en les diferents línies de treball (incidències ciutadanes, comunicacions a l’app MosquitoAlert i casos d’arbovirus), permet identificar una part important de les zones on previsiblement l’any següent, a causa de la biologia del vector (realitza una diapausa hivernal), hi haurà activitat de mosquits. Aquest fet junt amb la selecció d’àrees amb un risc epidemiològic, o zones amb desigualtats més marcades permet combinar i integrar la informació amb l’objectiu d’elaborar un mapa de risc de proliferació de mosquits i fer així una prevenció efectiva des d’una mirada de salut pública i benestar.
Un dels indicadors que s’utilitzen per avaluar la idoneïtat en la selecció de les zones de risc és precisament l’activitat detectada durant la vigilància. El 2025, el 84% de l’activitat detectada en els punts de vigilància i control de tota la ciutat ha estat a l’interior de les zones seleccionades, el que posa de manifest la idoneïtat en la selecció d’espais per reduir l’exposició als mosquits.
Activitat detectada a l’interior de les zones de risc el 2025
Incidències ciutadanes
El 2025, l’ASPB va rebre i atendre 164 incidències comunicades per la ciutadania a través dels diferents canals de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat detectada arran de les inspeccions efectuades a la via pública es va situar al voltant de l’11%. Aquesta baixa activitat es fonamenta en les mesures de gestió que es porten a terme des de l’ASPB i de manera conjunta amb BCASA, que redueixen la disponibilitat de focus de cria a l’espai públic. Tot i això, hem de tenir en compte que els focus de cria es troben majoritàriament a les propietats privades, als patis, terrasses. Jardins, espais exteriors, cosa que dificulta el control i posa de manifest la importància de la col·laboració publicoprivada.
Pel que fa a l’evolució temporal, es produeix un increment notable de les incidències coincidint amb el mes de juny, amb una petita davallada al mes d’agost, per tornar a incrementar-se de manera perllongada fins al mes d’octubre. A partir d’aquest moment es produeix un fort descens fins al final de l’any. Els mesos de maig a octubre, especialment els estivals i inicis de tardor, concentren el volum més gran d’incidències i d’intervencions.
Cal destacar que tot i que la climatologia d’aquest any ha condicionat, en part, l’activitat dels mosquits a la ciutat, des del programa de vigilància i control de l’ASPB, s’intensifiquen els seguiments durant la primavera, estiu i tardor per reduir l’activitat dels vectors, i millorar el benestar de la ciutadania.
Control d'arbovirosis transmeses per mosquits
La vigilància i control d’arbovirosis transmeses per mosquits es va activar el dia 2 de juny, i va finalitzar el dia 14 de novembre de 2025. En aquest període es van rebre 123 casos d’arbovirosis importades, i es van dur a terme 243 intervencions de vigilància i control, principalment a la via pública i en els domicilis de les persones malaltes. Els mesos de setembre i d’octubre agrupen quasi el 50% dels casos notificats coincidint amb l’arribada de viatgers durant l’època d’estiu.
Inspeccions de vigilància i control per casos d’arbovirosis (dengue, Zika i chikungunya) a Barcelona
Un aspecte que s’ha incorporat en els darrers anys a la vigilància i control de plagues urbanes que duu a terme l’ASPB és fer una gestió dels mosquits amb una mirada cap a les desigualtats socials en salut.
Els mosquits poden representar un greu problema pels efectes negatius que poden ocasionar envers la salut de les persones, no només per les molestes picades, sinó per la possibilitat de transmissió de malalties, un problema emergent que s’intensifica per la globalització i el canvi climàtic. Per tant, és important posar especial èmfasi en la prevenció en aquelles zones més vulnerables on l’impacte negatiu dels mosquits pot suposar més dificultat.
Així, el 2025 s’ha mostrat com es distribueix l’activitat de mosquits en els diferents punts de vigilància i control a la ciutat segons la renda familiar disponible, un determinant clau per a la salut de les persones. Els resultats indiquen que el 57% de l’activitat es distribueix en àrees de rendes baixes. Aquesta dada és rellevant donat que la disponibilitat de recursos econòmics pot condicionar la realització de millores en els habitatges, l’accessibilitat a repel·lents o la col·locació de mosquiteres, fet que pot generar dificultats per reduir la presència de mosquits i evitar el seu impacte negatiu en la salut de les persones.
Distribució de les zones de risc al 2025 segons la renda familiar disponible
Prevenció i conscienciació ciutadana
Prevenció als centres educatius
El 2025 es van fer tallers educatius adreçats a conèixer la biologia, les mesures de prevenció i la gestió que es fa dels mosquits en 6 centres d’educació secundària de la ciutat. Hi van participar més de 400 nois i noies.
Programa de prevenció a propietat privada
D’altra banda, es va dur a terme el programa de conscienciació ciutadana i prevenció del mosquit tigre a propietat privada mitjançant el projecte: “A casa teva”. Es van fer més de 700 visites a domicilis seleccionats dels 10 districtes de la ciutat que van incloure una inspecció informativa per mostrar els focus de cria als patis, terrasses o jardins, i ensenyar com actuar per evitar-ho, a més d’una enquesta ciutadana per saber els coneixements que les persones tenien sobre el mosquit tigre i les mesures de prevenció a aplicar. En la intervenció hi van participar 9 persones informadores del Pla d’ocupació de Barcelona Activa.
Crèdits i autories
La vigilància i control de mosquits a Barcelona. Informe 2025.
Responsable del Informe Tomás Montalvo (1)(2)(3)
Autoría y redacción
Tomás Montalvo (1)(2)(3)
Colaboradoras/es
Andrea Valsecchi (1), Laura Barahona (1)(3)
Agradecimientos
Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. Medi Ambient i Serveis Urbans – Ecologia Urbana Ajuntament de Barcelona
Cita recomendada
Montalvo T, Valsecchi A, Barahona L. La vigilància i control de mosquits a Barcelona. Any 2025.
Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2026.
(1) Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Pl. Lesseps 1, 08023 Barcelona, Spain
(2) CIBER Epidemilogia y Salud Pública (CIBERESP), Madrid, Spain
(3) Institut d’Investigació Biomédica Sant Pau (IIB SANT PAU), Sant Quintí 77-79, 08041 Barcelona, Spain
