Desinfeccions professionals
Són tractaments de desinfecció de l’aire o de superfícies que es realitzen en espais públics o a tercers.
- Tipus de producte (TP) 2: Desinfectants empleats per a la desinfecció de l’aire, superfícies, materials, equips i mobles que no s’utilitzen en contacte directe amb aliments o pinsos en zones de l’esfera privada, pública o industrial. Es coneixen com a desinfectants d’ús ambiental.
- TP 4: Desinfectants per a les superfícies que estan en contacte amb aliments: equips, recipients, utensilis per a consum, superfícies o canonades relacionades amb la producció, transport, emmagatzematge o consum d’aliments i begudes (exclosa l’aigua per al consum humà). Es coneixen com a desinfectants d’ús a la indústria alimentària.
Són biocides molt tòxics o cancerígens, mutàgens i tòxics per a la reproducció (CMRs) els que estan classificats amb algunes de les següents perillositats:
- Toxicitat aguda (categories 1, 2, i 3).
- Toxicitat específica en determinats òrgans després d’exposicions repetides (STOT RE categoria 1).
- Toxicitat específica en determinats òrgans després d’una exposició única (STOT SE categoria 1).
- Carcinogenicitat, mutagenicitat i toxicitat per a la reproducció (categories 1A i 1B).
- Sensibilitat respiratòria (categoria 1).
Les empreses que realitzen serveis a tercers o serveis corporatius de desinfeccions en espais públics han d’estar inscrites al Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP) com a empreses de serveis biocides.
Tanmateix, d’acord amb el criteri establert pel Ministeri de Sanitat, no cal inscriure al ROESP les empreses de serveis a tercers de neteja que utilitzin desinfectants registrats i autoritzats pel Ministeri de Sanitat per a ús professional i com a complement a les seves activitats de neteja. Aquestes empreses no poden emprar productes autoritzats per a ús professional especialitzat ni aparells generadors d’ozó.
Han de complir els mateixos requisits que les empreses de serveis biocides (veure document Què han de complir les empreses inscrites en el ROESP?)
Actualment els mètodes aprovats per a l’eliminació del virus SARS-CoV-2 inclouen els desinfectants i l’increment de la temperatura.
Hi ha evidència que els coronavirus s’inactiven en contacte amb diferents productes desinfectants. Els productes desinfectants que s’utilitzin per a l’eliminació del virus SARS-CoV-2 han d’estar inscrits al Registre Oficial de plaguicides no agrícoles (ROP) o al Registre Oficial de Biocides (ROB), del Ministeri de Sanitat per al Tipus de Producte 2 (TP 2, desinfectants d’ús ambiental) o per al Tipus de Producte 4 (TP4, productes de desinfecció d’ús en l’àmbit alimentari) o constar en el llistat de viricides autoritzats pel Ministeri de Sanitat.
Els desinfectants autoritzats poden ser aplicats per tècniques diverses. Alguns estan destinats a fer una desinfecció de les superfícies per contacte mitjançant tècniques d’aplicació de polvorització, vaporització, immersió, ús de baietes, etc. D’altres estan indicats per a fer desinfeccions aèries per nebulització. Tots ells s’han d’utilitzar seguint estrictament les condicions d’ús que figurin a la resolució d’inscripció dels productes als esmentats registres, a les seves etiquetes i fitxes de dades de seguretat. Cal tenir en compte que alguns d’ells requereixen, entre d’altres requisits, i mesures de precaució: ser aplicats en absència de persones i amb terminis de seguretat.
El lleixiu es pot utilitzar també malgrat no figuri al Registre Oficial de Biocides. Es pot utilitzar una concentració d’hipoclorit sòdic al 0,5% durant 1 minut o bé al 0,1 % durant 5 minuts.
Per obtenir una solució al 0.5% es pot fer una dilució 1:10 d’un lleixiu habitual que té una concentració al voltant del 5%, barrejant 100 ml de lleixiu en 1 litre d’aigua, o bé posant 1 part de lleixiu i 9 parts d’aigua.
Per obtenir una solució al 0.1% es pot fer una dilució 1:50 d’un lleixiu habitual que té una concentració al voltant del 5%, barrejant 20 ml de lleixiu en 1 litre d’aigua, o bé posant 1 part de lleixiu i 49 parts d’aigua.
Aquestes solucions de lleixius s’han de preparar diàriament i s’han de deixar actuar durant uns minuts per assegurar una desinfecció eficaç.
L’aplicació de vapor d’aigua pot ser útil i eficaç per a algunes superfícies i articles com les tapisseries. Els estudis han mostrat que els coronavirus s’inactiven a una temperatura de 56ºC amb un temps d’exposició d’entre 52 i 90 minuts i a partir de 70ºC, amb una exposició entre 5 minuts i 30 minuts. L’aplicació de vapor d’aigua mitjançant “vaporetes” poden produir temperatures superiors a 100ºC a la superfície aplicada en pocs minuts.
Per més informació:
L’ozó generat a partir de l’oxigen és un biocida generat in situ.
L’ozó ha estat notificat en el marc del Reglament europeu en matèria de comercialització i ús de biocides i està sent avaluat per la Unió Europea com a biocida TP 2 i TP 4, però encara no està aprovat i de moment no existeix una normativa específica que reguli el seu ús.
Atès que la substància ha estat notificada a la UE i es troba en procés d’avaluació, entre d’altres finalitats, per a la desinfecció de l’aire i de les superfícies, entenem que té activitat desinfectant per a aquest usos. Tanmateix, l’ús de l’ozó com a desinfectant planteja dubtes principalment sobre les dosis necessàries per garantir la seva eficàcia en front al coronavirus i els efectes sobre la salut que aquestes dosis poden implicar.
Per aquest motiu, fins que els expedients d’avaluació de la UE no finalitzin i es reguli l’ús de l’ozó com a desinfectant, els responsables de la posada al mercat dels aparells generadors d’ozó són els propis fabricants i ho fan sota la seva responsabilitat i amb el requisit d’haver-ho notificat al Ministeri de Sanitat d’acord a la disposició transitòria segona del RD 1054/2002. Aquesta notificació no implica una conformitat per part del Ministeri de Sanitat.
Així mateix, és responsabilitat de les empreses assegurar que l’usuari és capaç d’utilitzar correctament el producte, d’una manera segura i eficaç.
Per mes informació:
L’ozó (núm. CAS 10028-15-6) és una substància que de moment no disposa d’una classificació harmonitzada de l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA). Tanmateix, la classificació que han notificat els fabricants i importadors és la següent:
- Gasos comburents 1 (H270: pot provocar o agreujar un incendi; comburent)
- Toxicitat aguda 1 (H330: mortal en cas d’inhalació)
- Corrosió cutània 1B (H314: provoca cremades greus en la pell i lesions oculars greus).
- Lesions oculars greus 1 (H318: provoca lesions oculars greus)
- Toxicitat específica per a determinats òrgans (exposicions repetides) 1 (H372: perjudica determinats òrgans per exposició prolongada o repetida per (via inhalatòria))
- Perillós per al medi ambient aquàtic agut 1 (H400: molt tòxic per als organismes aquàtics)
- Perillós per al medi ambient aquàtic crònic 1 (H410: molt tòxic per als organismes aquàtics amb efectes duradors).
- Han d’estar inscrites en el ROESP com a serveis biocides a tercers i complir els requisits d’aquestes empreses.
- Atesa la classificació de perillositat de l’ozó i que aquesta substància és un gas, les persones aplicadores i la persona responsable tècnica han d’acreditar la formació següent:
- La formació en el nivell especial de l’annex II.A del RD 830/2010 per fer tractaments amb productes molt tòxics i carcinògens, mutàgens i tòxics per la reproducció (CMRs).
- La formació en el nivell especial de l’annex II.B del RD 830/2010 per fer tractaments amb productes que siguin gasos o generin gasos.
- Disposar de la diligència d’obertura del llibre oficial de moviments biocides (LOMB) i registrar en aquest totes les operacions que es facin d’aquest aparell.
- Fer servir només aparells notificats en el Ministeri de Sanitat d’acord amb la disposició transitòria segona del RD1054/2002.
- Reglament (UE) 528/2012, del Parlament Europeu i del Consell de 22/05/2012, relatiu a la comercialització i ús dels biocides.
- Reial decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.
- Reial decret 3349/1983, de 30 de novembre, pel qual s’aprova la Reglamentació Tècnica-Sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides.
- Reial decret 830/2010, de 25 de juny, pel s’estableix la normativa reguladora de la capacitació per realitzar tractaments amb biocides
- Ordre SCO/3269/2006, de 13 d’octubre, pel qual s’estableixen les bases per a la inscripció i el funcionament del Registre Oficial d’Establiments i Serveis biocides.
- Decret 149/1997, de 10 de juny, pel qual es regula el Registre Oficial d’establiments i serveis plaguicides.
Aquesta informació es pot trobar a: