La legionel·losi
La legionel·losi és una malaltia d’origen ambiental causada per un bacteri anomenat legionel·la. Té dues possibles manifestacions: la febre de Pontiac, una malaltia lleu, i la infecció pulmonar o malaltia del legionari, més greu i potencialment mortal.
La legionel·losi es va conèixer per primera vegada l’any 1976 quan es va produir un brot a un hotel de Filadèlfia que va afectar a 182 persones. De les afectades, en van morir 34. L’origen del nom d’aquesta malaltia prové de la paraula “legionari” ja que els afectats d’aquest brot van ser legionaris que es trobaven reunits en una convenció.
L’any 1997, la legionel·losi es va incloure entre les malalties de declaració obligatòria a nivell nacional amb la publicació del Reial decret 2210/95 de 28 de Desembre pel qual es crea la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica. Degut a aquesta normativa, el personal sanitari quan té sospita d’un cas de legionel·losi ha de declarar-ho oficialment a l’autoritat sanitària corresponent per a fer-ne seguiment i investigació.
El patogen responsable de provocar la legionel·losi és el bacteri del gènere Legionella, el qual té descrites 48 espècies i més de 70 serogrups. Concretament, a Europa, la malaltia del legionari és causada amb més freqüència, però no exclusivament, per Legionella pneumophila. Cal tenir en compte, que altres espècies d’aquest bacteri són comunes al medi ambient i també poden causar la malaltia.
La legionel·la viu en ambients aquàtics formant part de la flora bacteriana de les aigües superficials (rius, llacs i estanys). És capaç de sobreviure en un ampli ventall de condicions i multiplicar-se a temperatures d’entre 20ºC i 50ºC, tot i que la seva temperatura òptima per al creixement és entre els 35ºC i 37ºC. A temperatures superiors de 60ºC la Legionel·la no sobreviu.
La seva capacitat per viure dins de protozous i en el biofilm que s’adhereix a les superfícies fan que la legionel·la tingui una gran resistència, fins i tot en condicions ambientals desfavorables, i sigui difícil d’eliminar.
La legionel·losi pot presentar dues formes clíniques diferenciades:
- Febre de Pontiac: síndrome febril de pronòstic lleu semblant a la grip que pot cursar amb dolors musculars, cansament, nàusees i mal de cap.
- Infecció pulmonar o malaltia del legionari: quadre greu que causa pneumònia amb febre alta. Pot requerir hospitalització i, fins i tot, arribar a provocar la mort. Els símptomes són tos seca, febre, malestar, calfreds, dolor toràcic, diarrea i nàusees.
El període d’incubació (interval des de la infecció fins a l’aparició dels símptomes) pot oscil·lar entre dos i catorze dies.
La legionel·losi es transmet a través de la inhalació d’aerosols d’aigua que continguin el bacteri de la legionel·la en quantitat suficient. Quan un sistema que funciona amb aigua és colonitzat per aquest bacteri i produeix aerosols a l’ambient, les petites gotes d’aigua contaminada queden suspeses a l’aire i poden penetrar a les vies respiratòries de les persones exposades. Un cop dins l’organisme, la legionel·la pot reproduir-se i infectar els pulmons causant la malaltia de la legionel·losi.
Aquesta malaltia no es pot transmetre entre persones. Tampoc es pot contagiar mitjançant la ingestió d’aigua i aliments contaminants amb el bacteri legionel·la.
Els mètodes més habituals per a diagnosticar aquesta malaltia son:
- Cultiu del bacteri a partir de mostres respiratòries d’esput del pacient.
- Detecció de l’antigen específic de Legionella pneumòphila serogrup 1 en mostres d’orina.
La febre de Pontiac no té un tractament específic més enllà de la reducció de la simptomatologia que pugui aparèixer. Per tractar la malaltia del legionari fa falta l’ús d’antibiòtics.
El risc d’emmalaltir depèn principalment de la intensitat de l’exposició a aerosols contaminats amb legionel·la i de l’estat de salut de la persona. La legionel·losi rarament es desenvolupa en persones sanes.
El risc de desenvolupar aquesta malaltia augmenta quan les persones exposades al bacteri presenten els següents factors:
- Tenir patologies prèvies (diabetis, insuficiència renal, càncer, insuficiència cardiorespiratòria).
- Tenir el sistema immunitari debilitat
- Ser major de 65 anys
- Consumir tabac i alcohol
Habitualment, la infecció en homes és de dues a tres vegades més freqüent que en dones i és rara en infants.
- Prevenció de la legionel·la en instal·lacions (Agència de Salut Pública de Barcelona)
- Legionel·losi (Departament de Salut. Generalitat de Catalunya)
- La legionel·losi. Què cal saber-ne? (Departament de Salut. Generalitat de Catalunya)
- Legionel·losi (Agència de Salut Pública de Catalunya)
- Guía técnica para la Prevención y Control de la Legionelosis en instalaciones (Ministerio de Sanidad)
- Legionella (enfermedad del legionario y fiebre de Pontiac) (CSD)
Aquesta informació es pot trobar a: